Centre de Fisioteràpia i Gimnàstica Terapèutica

El drenatge limfàtic manual és una forma de massatge que afevoreix el funcionament del sistema limfàtic, crucial per una marxa eficaç del sistema immunològic.

És una tècnica de massoteràpia que s'engloba en el camp de la fisioteràpia i en les tècniques de massatge terapèutic. Es pot definir com una srie protocolitzada de maniobres manuals molt suaus que, basades en un profund estudi de l'anatofisiologia del sistema limfàtic, es realitzen amb la fi de drenar o desplaçar la limfa que per qualsevol causa patològica es troba estancada (veure edema) a territoris limfàtics sans per la seva evacuació normal cap al torrent venòs.

La clau de l'èxit del drenatge limfàtic manual estè en el drenatge de les proteines dels edemes limfàtics, que avui per avui, no són capaços de drenarse per mitjans instrumentals (per exemple, la presoteràpia, que drena sols líquid intersticial).

Història

La tècnica va ser descrita per primera vegada i desenvolupada el 1932 per la parella danesa composta per el Dr.Emil Vodder i la seva dona Estrid. I seguida posteriorment per altres fisioterapeutes, entre els que destaca Leduc.

No es coneix exactament l'orígen del sistema limfàtic, lo qual es motiu de polèmica i desacord en lo que a l'estudi embriològic es refereix. Es creu que el sistema limfàtic és anterior al sistema circulatori sanguini, ja que aquest últim es va desenvolupar com a conseqüència de la necessitat de mantindre un sistema muscular fort, capaç de consolidar una vida més activa. Son diverses les teories que intenten explicar dit origen. Avui per avui, les controversies no estàn en absolut aclarades i són varies les incògnites que reten continuament a esclarir les causes de la nostra peculiar morfologia. Tot i que relativament recent, l'estudi del sistema limfàtic i les seves funcions ja es coneixien en l'antiguetat.

Hipòcrates parlava de "sang blanca", referint-se a l'existència d'uns conductes que contenien un líquid lletòs i blanquinòs. Avui sabem que es tracta dels vasos quilífers, responsables del transport de les grases provinents de la digestió, que no poden ser absorvides per via venosa. Aristóteles, Herófilos i Erasistrato mencionen en el seus escrits "certes estructures anatòmiques, que engloven un fluid incolor", aspecte que presenta la limfa. Herófilos cita uns vasos que van a parar a una "espècie de glàndules no definides", a les que actualment anomenem gànglis limfàtics.

Aplicacions

La aplicació fundamental del drenatge limfàtic manual terapèutic està en el camp de la oncologia pel tractament del linfedema, tot i que es tractament d'elecció en el cas d'elefantiasis, celulitis, edemes traumàtics o complicacions limfàtiques posteriors a una cirugia estètica.

Cada cop és més freqüent trobar en els hospitals un departament de "linfoterapeutes".

Les maniobres manuals són molt suaus i sempre indolores pel pacient.

El temps que dura una sessió és variable, però mai ha de baixar d'una hora si es vol realitzar un tractament complet.

El drenatge limfàtic manual terapèutic és una prescripció mèdica i ha de ser realizat exclusivament per un fisioterapeuta per garantir l'efiàcia del tractament.

L'objetiu final, és activar la circulació de la limfa, perquè aquesta no s'estanqui ni es saturi de substàncies de desfet o gèrmens nocius. Les manipulacions específiques del Drenatg Limfàtic Manual van dirigides a favorir el pas de la limfa cap als ganglis regionals superficials.

Indicacions

• Acné
• Celulitis (la grasa acumulada reté aigua com si fos una esponja)
• Edemes facials
• Varius
• Cames cansades
• Edemes per embaràs (prevenció d'estries, descàrrega de les cames)
• Edemes linfoestàtics (p.e. en els edemes de braç després d'una extirpació mamaria)
• Edema del sistema nerviòs (migranyes, dolors de cap, vertigen)
• Edemes postoperatoris i per millorar la presentació de cicatrius.
• Enfermetats cròniques de les vies respiratòries (rinitis, sinusitis, faringitis, amigdalitis...)
• Edemes d'origen traumàtic: hematomes, luxacions, estirades musculars, sent molt indicat per la recuperació dels deportistes.
• Artritis, artrosis i afeccions de les parts toves (capsulitis, tendinitis, etc.)
• Linfedema congènit o adquirit.
• Edemes en la menstruació
• Distonía neurovegetativa (nervis, ansietat).
• Úlceres de decúbit.
• Hematomes

Font: [1]